Tampoc no és res nou: Abans de l’aparició d’internet, delictes com el tràfic de drogues, el blanqueig de capitals o el terrorisme -per posar només alguns exemples-, ja havien agafat una dimensió transnacional que superava clarament l’abast dels instruments clàssics de què disposaven els Estats-nació per combatre la criminalitat. Ara bé, l’aparició de la cibercriminalitat ha estat el veritable punt d’inflexió en aquesta qüestió. Aquells 50.000 cibercrims que –segons les estadístiques- es produeixen cada hora al món requereixen en molts casos una resposta internacional coordinada. En aquest sentit, un dels passos més significatius fins a la data ha estat el Conveni del Consell d’Europa sobre la Cibercriminalitat –l’anomenat Conveni de Budapest- que ja ha estat ratificat per 55 països, entre ells Andorra. El Conveni de Budapest és el primer instrument internacional vinculant per lluitar contra el cibercrim i el frau online; a més, posteriorment, mitjançant un Protocol addicional, s’hi ha afegit la lluita contra la propagació del racisme i la xenofòbia fent ús de les noves tecnologies. Un Conveni que, en aplicar-lo, incideix de ple en el dret penal material dels països amb la introducció de noves tipologies i modalitats de delictes. Més enllà del cibercrim en el sentit estricte –és a dir, d’aquells crims que es cometen utilitzant internetles noves tecnologies de la informació i la comunicació també tenen incidència en altres conductes delictives. En primer lloc, tenim el que podríem anomenar crims d’oportunitat, entesos com aquells delictes que no es cometen utilitzant internet, però en els quals els criminals obtenen informació a internet que facilita la comissió del delicte. Els crims d’oportunitat són crims en què hi ha poc risc i molta recompensa. Un clar exemple seria entrar a robar a una casa buida, sabent que els seus habitants estan de viatge. El fet que hi hagi xarxes socials –com Facebook o Instagram- que permeten fer un check-in, també permet als potencials lladres saber quan les persones són o no a casa seva. Un altre exemple seria el d’assaltar, o segrestar o violar una persona en un indret solitari. Si pengem totes les nostres activitats a les xarxes socials, els criminals potencials poden conèixer i estudiar els nostres hàbits, els llocs on ens movem, les persones amb les quals ens trobem o les activitats que fem. Per combatre els crims d’oportunitat que proliferen gràcies a l’ús d’internet i molt especialment de les xarxes socials, no cal modificar la legislació, sinó utilitzar l’educació com a eina fonamental per a la prevenció. Una bona educació de la ciutadania sobre els seus hàbits digitals és clau per evitar que augmentin els crims d’oportunitat vinculats a internet. De fet, l’educació i la conscienciació de la població sobre els riscos que implica utilitzar de forma poc responsable les xarxes socials contribueix, no només a prevenir els crims d’oportunitat vinculats a internet, sinó també a prevenir tot tipus de cibercriminalitat. La ciberseguretat i la criminalitat a internet tenen una altra vessant que tampoc no està directament vinculada amb el cibercrim: L’ús d’internet per part de criminals o organitzacions criminals amb finalitats de reclutament, propaganda o logística. No es tracta –en aquest cas- de cibercrim, de crims comesos en el ciberespai, sinó d’organitzacions criminals que utilitzen internet com un instrument més per preparar les seves activitats. 4/6