del món d’internet no eren millors que les persones en el món d’internet. De fet, les mateixes tecnologies que serveixen a uns pocs per cometre delictes a la xarxa o utilitzant la xarxa, també serveixen a una majoria per coordinar-se davant dels delictes o dels abusos. Recentment, l’estiu passat, durant els atacs terroristes a Barcelona i Cambrils, vam poder veure com la comunicació a través de les xarxes socials es va convertir en un element clau per informar la població, per aconseguir que la gent seguís les recomanacions de seguretat, per coordinar l’ajuda als afectats i per facilitar la identificació i persecució dels terroristes. I s’hi van implicar tots els agents necessaris: les administracions públiques, molt notablement la policia, i també entitats privades i nombrosos ciutadans individualment. Ciutadans que –sense cap tipus de mesura coercitiva- van complir amb les recomanacions de seguretat, van col·laborar amb la policia per difondre la informació necessària i no difondre la informació sensible per garantir l’èxit de la investigació, i es van auto-organitzar per ajudar les persones afectades pels atacs. Per seguir avançant en la ciberseguretat ens cal, doncs, més dret internacional en la matèria; més educació a la població; una major implicació dels agents no governamentals; i una ciutadania conscient que la seguretat en el món virtual és tan important com la seguretat en el món físic. Moltes gràcies. Descarregueu el discurs 6/6