Un cas molt clar el trobem en el terrorisme. Les organitzacions terroristes utilitzen internet per reclutar membres, per promocionar les seves accions o per coordinar les seves activitats. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació han esdevingut molt útils per a les noves modalitats de terrorisme, basades en cèl·lules autònomes que no requereixen grans quantitats de recursos ni una coordinació complexa. I, en aquest àmbit, també s’estan fent avenços. S’hi ha referit el cap de Govern fa una estona, en el seu parlament inaugural: La darrera Assemblea General de Nacions Unides va ser l’escenari d’una declaració sobre la prevenció de l’ús d’internet per part dels terroristes, impulsada per un dels nostres coprínceps i alhora president de la República Francesa, Emmanuel Macron, la primera ministra del Regne Unit, Theresa May, i el president de torn del G7, el primer ministre italià, Paolo Gentiloni. Més enllà de nombrosos caps d’Estat i de Govern i altres representants de la comunitat internacional, l’acte va aplegar també els representants de la indústria d’internet. I això posa de manifest una altra de les potes clau de la ciberseguretat: La necessitat d’implicar agents no governamentals. En aquest sentit, la declaració feta a Nova York el mes passat recull el compromís de grans empreses tecnològiques-com Google, Facebook, YouTube, Microsoft o Twitter- per remoure el material relacionat amb el terrorisme en un termini d’una o dues hores, per prevenir que aquest material pugui tornar a ser penjat a la xarxa i per desenvolupar eines tecnològiques que permetin lluitar contra el reclutament i la propaganda terroristes. A banda d’això, les companyies també es van comprometre a seguir aplicant i millorant codis de bones pràctiques respecte d’aquesta qüestió. A més, les grans empreses tecnològiques també s’han compromès a ajudar empreses i plataformes més petites a desenvolupar i implementar mecanismes de prevenció, control i reacció. Perquè el microterrorisme que estem vivint no s’aprofiti de les microplataformes d’internet. Aquest repàs que he fet sobre la cribercriminalitat i la relació del crim amb internet ens ha permès veure els que –al meu entendre- són els tres elements essencials de la ciberseguretat: 1. Abordar la qüestió des d’una perspectiva internacional: Cap país, per gran i poderós que sigui, no pot garantir per si sol la ciberseguretat dels seus ciutadans. 2. Educar la població en l’ús d’internet: Per entendre els riscos i les oportunitats que representa. 3. Involucrar agents no governamentals: des d’ONGs fins a empreses del sector tecnològic. Aquests tres elements són claus per millorar la seguretat d’aquesta nova comunitat humana –ara ja no tant nova- que és internet. Però m’agradaria acabar aquesta intervenció reprenent una idea que he apuntat al principi: L’element més essencial per mantenir un ordre determinat és que la majoria de la població confiï i cregui en aquest ordre. I no podem oblidar que la gran majoria de transaccions i interaccions a internet són segures perquè la gran majoria de la població no fa un ús fraudulent o il·legal de les noves tecnologies. Per tant, de res no serviria lluitar contra la cibercriminalitat si aquesta lluita acabés vulnerant la privacitat, la llibertat d’expressió o altres drets fonamentals de la majoria de la població que fa un ús correcte d’internet. Nosaltres, que hem viscut el naixement i l’expansió de la comunitat virtual, podem dir amb coneixement de causa que l’ideal rousseaunià del bon salvatge no es correspon amb la realitat: Les persones abans 5/6